Gortina - Festos - Matala
Després de l'esmorzar, sortirem cap a Gortina per a visitar l'àrea arqueològica. Aquesta ciutat va estar habitada des de l'època minoica (3000 a. C.) fins al segle VII d.C, i des del segle VI a.C va ser una ciutat-estat dominada pels dorios. Després, durant l'ocupació romana, va passar a ser capital administrativa de Creta per a continuar prosperant sota domini bizantí a causa de la seva ubicació estratègica, prop de la plana de Messara i amb ports a l'oest i el sud.
Encara es conserven les ruïnes de la basílica de tres naus de l'Església de Sant Tito, del segle VAIG VEURE d. C. i uns blocs de pedra calcària en els quals apareixen gravats els codis de lleis més antics: el Codi de Gortina, que data del segle V a.C i consta de 600 línies escrites en dialecte dòric cretenc, en les quals es contemplen tots els aspectes humans susceptibles de legislació.
En acabar la visita, ens dirigirem a Festos, la segona ciutat més important de Creta en època minoica, després de Cnosos. Les excavacions han deixat al descobert les restes de dos palaus: un de 1900 a. C., destruït per un terratrèmol, i un altre edificat després i també arrasat —es creu que per l'explosió de l'illa de Thira, l'actual Santorini— l'any 1650 a. C.
Es poden apreciar l'escalinata d'entrada, les estances reals recobertes de plaques de guix, les gegantesques sitges subterrànies per a guardar el cereal i fins i tot restes d'un forn de fosa, que donen una idea de la magnificència que degueren tenir aquests palaus. Entre els objectes trobats, exposats en el Museu Arqueològic de Heraklion, destaca l'enigmàtic disc de Festos, encara sense desxifrar.
Acabarem la jornada visitant el poble costaner de Matala, lloc de referència per al moviment dels hippies en els anys 60, que es concentraven i vivien en les coves naturals del pujol que flanqueja la platja.
Allotjament en Heraklion.